dijous, 4 d’abril del 2013

Cake pop

La tarda d'ahir va donar força de si. Per fi em vaig decidir i vaig fer cake pops. Feia temps que em rodava pel cap, però mai havia mirat com és feien. Només veia molts colorets (que això vol dir que hauria de comprar tints, sabors...) i em tirava enrere.
Buscant per la xarxa vaig veure que no, que també els podia fer amb ingredients que ja tenia a casa i realment no calia complicar-me tant, almenys per fer els primers i saber què tal eren.

Ingredients:
Un paquet de magdalenes valencianes (en el meu cas perquè era el paquet que teníem a casa per començar, però evidentment pot ser qualsevol tipus de magdalena)
Un pot de Nutella
Una tauleta de xocolata per desfer (Nestle postres)
Palets per poder enganxar la bola

Procés:
Començarem esmicolant les magdalenes amb l'ajuda dels dits, i les anirem ficant a un vol. Tot seguit hi ficarem diverses cullerades de Nutella, fins que quedi ben barrejat. Tot seguit anirem fent boles amb la pasta obtinguda i les anirem apretant amb l'ajuda de les mans.
Desfarem al microones una mica de xocolata, mig paquet de moment. Ho farem a poca potència i poc temps per tal de que no se'ns cremi. Un cop la tinguem desfeta sucarem la punta dels bastonets i l'anirem clavant a les boles que haurem fet prèviament i ho deixarem de cap per avall. Ho podem ficar una mitja horeta a la nevera per tal de que la bola quedi més forta i la xocolata que fa de pega, s'endureixi.
Ara només ens queda cobrir-ho tot de xocolata i adornar-lo com vulgueu. Planteu els palets a una mena de porexpan i deixeu-ho endurir.
Us passo el vídeo que jo vaig seguir per fer els passos, tot i que veureu que jo 'he fet a la meva manera.
Clicar aquí



dimecres, 3 d’abril del 2013

Empanadilles al meu gust

Molts de vosaltres haureu clicat a veure com són aquestes empanadilles al meu gust.Us he de confessar que a mi mai m'han agradat les empanadilles. La tonyina, la tomata...i aquella pasta oliosa no són pas del meu gust. 
Fa uns dies ma mare va comprar un paquet de 16 oblees per fer empanadilles. Jo li vaig dir que la veritat, no sabia perquè ho havia comprat; però ella em va dir que ho podíem farcir a la nostra manera.
Ahir se'ns va passar pel cap que ho podíem emplenar de la carn de la llonganissa, juntament amb pebrot vermell i ou dur trossejat. Dit i fet.

Ingredients:
Una llonganissa (amb pebre o sense això al gust de cadascú)
Un pebrot vermell escalivat
Un ou dur
Oli d'oliva
Un ou

Procés:
Primer de tot hem de treure la carn de la llonganissa del budell que l'envolta i la ficarem amb un plat. Tot seguit amb l'ajuda d'una forquilla xafem bé la carn, perquè no ens quedin bocins molt grossos. Agafem una paella i fiquem un raig d'oli (poquet perquè no sigui molt oliós) i coem la llonganissa. Quan vegem que gairebé està i afegirem el pebrot escalivat a trossets i l'ou dur que haurem fet bullir mentre es fa la carn. 
El paquet que vaig utilitzar jo per fer les empanadilles contenia 16 oblees i és qüestió de anar-les separant una a una (ja venen separades per un paper vegetal) i les anem emplenant. La barreja l'haureu de ficar al centre i un cop ho tingueu heu de doblegar una punta amb l'altra. La mesura del farcit no us la puc dir, ja ho veureu voslatres mateixos. La pasta és molt fina i aviat es trenca, així que si relleneu massa, a la que voldreu ajuntar les dues parts, se us trencarà, segurament us marxarà farcit pels laterals...així que heu d'anar provant. Un cop tingueu les dues meitats unides heu d'apretar força amb els dits perquè quedin ben sellades. Ara només quedarà agafar una forquilla i anar clavant les punxes de forma horitzontal al voltant de tota l'empanadilla. Aquest procés de rellenar i sellar és una mica entretingut i requereix una mica de paciència, però tot s'aconsegueix.
Un cop les tinguem totes les ficarem a una safata de forn amb paper vegetal al fons. Mentre anem rellenant-les ja podem anar escalfant el forn, en el meu cas vaig seguir les instruccions del fabricant 200º 10-12 minuts. Ara només ens queda batre un ou i pinzellar totes les empanadilles perquè ens quedin ben doradetes.
Per suposat que les podeu fregir enlloc de fer-les al forn, però jo ho prefereixo així, perquè no van resultar massa olioses, al contrari. El resultat va ser excel·lent.